el dia de la marmota

Imagineu-vos un videojoc que fos:

1. Brutal
2. Perfecte
   

Imagineu-vos-el brutal i perfecte en tots els sentits:

1. Visió 4D "beyond reality" - 100.000 imatges per segon - Millor que l'IMAX!
2. So "quatriply surround" - 1.000.000 samplers per segon - millor que un CD/DVD!
3. Olfacte "ultra sharp" - 500.000 olors disponibles - més present que una pizza 4 formatges amb extra de roquefort sobre un pernil de jabugo!
4. Tacte "hyper senstitiwe" - més intens que un desengany amorós!
5. Gust "le petit e-fumeur" - més plaent que un bon polvo!

Imagineu que fós el vostre videojoc preferit.

Imagineu, a més, que hi poguessiu jugar en qualsevol moment del dia.

O sigui, imagineu el millor videojoc de la història.

• I si resulta que aquest videojoc fa temps que existeix al mercat?
• I si a més et diuen que la consola sempre va amb tu?
• I que no se li acaba mai la bateria?

La vida és un videojoc.®
I la bateria, tots sabem quan s'acaba :)

A la pel·lícula "Atrapat en el temps / El dia de la marmota", Bill Murray es queda atrapat en el mateix dia un dia i un altre.


Bill Murray no triga a adonar-se que que res del que faci durant aquell dia tindrà cap mena de consequència el dia següent. En aquest punt d'inflexió, en Bill comença a experimentar amb la seva vida.
Comença a fer classes de piano (sempre ha d'anar a conèixer a la professora i demanar-li de fer la "primera" classe), comença a lligar-se a les dones del poble, fins i tot a la seva companya de feina.
Cada dia acaba sent diferent, perquè la seva nova determinació li permet equivocar-se, aprendre i finalment progressar en tots els àmbits on practica.
En vàries ocasions fins i tot se suicida, però el següent dia sempre torna a despertar-se escoltant la mateixa cançó de la ràdio, a la mateixa hora, al mateix lloc. Res no ha canviat, excepte ell mateix.

A qui no li agradaria demanar-se unes vacances al poble aquest on quedes atrapat en el temps? Poder fer el que vulguis sense pensar en les conseqüències. Experimentació constant, zero vergonya.

Doncs per mi aquesta és la clau del videojoc de la vida. De la vida real. La vergonya.
La gent no fa les coses que vol fer per la vergonya, pel "què diran".
En aquest punt, sense adonar-nos-en hem entregat la clau de la nostra llibertat a tothom excepte a nosaltres mateixos. No és estrany sentir que el mon ens puteja.

Però en realitat som nosaltres qui ens putegem a nosaltres mateixos! Tothom juga al videojoc, però pocs saben que realment hi estan jugant. I si no, qui no accepta resignadament jugar al típic videojoc "putejat entre setmana 2", esperant que arribi divendres per caregar el "muntanya extrema", el "virtua race", el "disco hero", el "sun, beach & nice girls", el "super sofa 3" o el que sigui.

Com tot a la vida, alguns videojocs son més bons que d'altres. Alguns ens convenen, d'altres ens entretenen, d'altres directament ens maten poc a poc.
Mmmmm... com a bon jugador contradictori que sóc faré ara meteix una partida al "ganja roll 5.0"