el dia de la marmota

Imagineu-vos un videojoc que fos:

1. Brutal
2. Perfecte
   

Imagineu-vos-el brutal i perfecte en tots els sentits:

1. Visió 4D "beyond reality" - 100.000 imatges per segon - Millor que l'IMAX!
2. So "quatriply surround" - 1.000.000 samplers per segon - millor que un CD/DVD!
3. Olfacte "ultra sharp" - 500.000 olors disponibles - més present que una pizza 4 formatges amb extra de roquefort sobre un pernil de jabugo!
4. Tacte "hyper senstitiwe" - més intens que un desengany amorós!
5. Gust "le petit e-fumeur" - més plaent que un bon polvo!

Imagineu que fós el vostre videojoc preferit.

Imagineu, a més, que hi poguessiu jugar en qualsevol moment del dia.

O sigui, imagineu el millor videojoc de la història.

• I si resulta que aquest videojoc fa temps que existeix al mercat?
• I si a més et diuen que la consola sempre va amb tu?
• I que no se li acaba mai la bateria?

La vida és un videojoc.®
I la bateria, tots sabem quan s'acaba :)

A la pel·lícula "Atrapat en el temps / El dia de la marmota", Bill Murray es queda atrapat en el mateix dia un dia i un altre.


Bill Murray no triga a adonar-se que que res del que faci durant aquell dia tindrà cap mena de consequència el dia següent. En aquest punt d'inflexió, en Bill comença a experimentar amb la seva vida.
Comença a fer classes de piano (sempre ha d'anar a conèixer a la professora i demanar-li de fer la "primera" classe), comença a lligar-se a les dones del poble, fins i tot a la seva companya de feina.
Cada dia acaba sent diferent, perquè la seva nova determinació li permet equivocar-se, aprendre i finalment progressar en tots els àmbits on practica.
En vàries ocasions fins i tot se suicida, però el següent dia sempre torna a despertar-se escoltant la mateixa cançó de la ràdio, a la mateixa hora, al mateix lloc. Res no ha canviat, excepte ell mateix.

A qui no li agradaria demanar-se unes vacances al poble aquest on quedes atrapat en el temps? Poder fer el que vulguis sense pensar en les conseqüències. Experimentació constant, zero vergonya.

Doncs per mi aquesta és la clau del videojoc de la vida. De la vida real. La vergonya.
La gent no fa les coses que vol fer per la vergonya, pel "què diran".
En aquest punt, sense adonar-nos-en hem entregat la clau de la nostra llibertat a tothom excepte a nosaltres mateixos. No és estrany sentir que el mon ens puteja.

Però en realitat som nosaltres qui ens putegem a nosaltres mateixos! Tothom juga al videojoc, però pocs saben que realment hi estan jugant. I si no, qui no accepta resignadament jugar al típic videojoc "putejat entre setmana 2", esperant que arribi divendres per caregar el "muntanya extrema", el "virtua race", el "disco hero", el "sun, beach & nice girls", el "super sofa 3" o el que sigui.

Com tot a la vida, alguns videojocs son més bons que d'altres. Alguns ens convenen, d'altres ens entretenen, d'altres directament ens maten poc a poc.
Mmmmm... com a bon jugador contradictori que sóc faré ara meteix una partida al "ganja roll 5.0"

Aventura gràfica

La idea de l'aventura gràfica m'ha captivat: prendre's la vida com si fós una aventura gràfica. Com a Monkey Island (http://en.wikipedia.org/wiki/The_Secret_of_Monkey_Island) o com en qualsevol altra (http://andprivatelywedanced.blogspot.com/2007/11/13-fets.html).

En qualsevol moment et poden passar coses, pots observar fets, pots descobrir pistes que et porten a noves situacions. Només cal tenir l'antena posada.

Per exemple, aquest cap de setmana he estat a Dublin a casa d'una gent que vaig conèixer aquest estiu a Argentina, on hi vaig anar de vacances perquè una amiga meva es casava amb un noi d'allà. S'havien conegut a Barcelona un any abans, més o menys. Al casament, un amic del núvi m'explicava que la nit que es van conèixer amb ella, el ronso no volia sortir, però ell el va animar a fer-ho.

M'ho vaig parar a pensar, i si aquella nit de fa 2 anys l'amic no hagués insistit al núvi per sortir, jo aquest cap de setmana probablement no hauria anat a Dublin. (No hauria sortit de festa, no s'haurien conegut amb la meva amiga, jo no hauria anat de vacances a Argentina per estar al casament, no hauria conegut la gent d'Irlanda...)

Trobo fortament entretingut, repassar la història d'un mateix connectant els punts, altre cop com diria l'Steve Jobs. Totes les coses que has fet, la feina que tens, o la que no tens, els amics, la nòvia, l'amant, el gos del veí.

Tot, absolutament tot, es deu a casualitats connectades entre sí. Fins i tot la nostra pròpia existència. I si no, digue'm que no va ser de puta llet que fós precisament aquell espermatozou entre no se quants milions, d'aquella ejaculació en concret entre no se quantes (i potser millor tampoc saber-ho), qui casualment trobés un òvul específic en el moment idoni d'entre totes les hores possibles que sumen 28 dies.

Perquè, si hagués estat un altre espermatozou, o un altre òvul, un no existiria... oi?
Quina paranoia.

13 fets

Últimament penso bastant en la connexió absurda d'esdeveniments. Com a les aventures gràfiques de PC dels 90: Monkey Island, Larry, etc: camines pel carrer, et trobes un paper, parles amb la veina, li ensenyes el paper, nivell 2. O sigui, que certs esdeveniments fan que la teva historia evolucioni en comptes de quedar-se estancada (si no trobes el paper del terra per exemple, no pots mai arribar al nivell 2).

Com diria l'steve jobs, "només en el futur pots connectar els punts del passat" (http://www.youtube.com/watch?v=ykUyVFkizfQ). Com a punts es refereix a coses que has fet / t'han passat en el passat. Per exemple, surts del 2046 i et trobes algú, una noia, per exemple, que et demana un xupa xup.
Només quan ja ha passat el post-2046 t'adones que has conegut casualment una noia que t'ha caigut de puta mare perquè li has donat un xupa xup que per exemple una altra noia et va donar fa una setmana en una festa de xupa xups, i que te l'havies deixat a la jaqueta. És en aquell moment que connectes dos fets aparentment sense cap relació entre ells.

El cas és que avui m'he llevat tard, l'endemà d'un diumenge força creatiu(1), i he hagut d'agafar el cotxe per anar a la feina(2). Era l'alternativa a l'habitual bici+tren+plaça espanya+bus+bici. Això ha fet que aquesta nit tornés a Montornès(3), i no a Barcelona. Després de sopar me n'anava a dormir quan he recordat(4) que li havia promès a un company de feina gravar-li uns violins en un tema que està fent(5), i en obrir l'ordinador m'he trobat al Senyor Mario al gmail(6), qui m'ha recordat que fa temps que haig de tornar a Granada. SEgurament aniré a Gr4anada al desembre(7). En obrir el portàtil per gravar, un virus s'ha apoderat d'ell(8), cosa que ha fet que enviï unh e-mail al meu germà(9), que de fet es deu trobar dormint a uns 20 metres d'on sóc, perquè es miri el malalt.
El següent pensament que he tingut ha estat de fer servir l'altre ordinador per gravar(10). En una nova mostra de destí fatal, en obrir l'estoig m'ha sorprès una corda de SOL trencada(11).
I quan anava a canviar-la, m'he sentit amb la necessitat de relatar tots aquests fets aparentment inconnexos(12), perquè estic quasi convençut que d'aquí un temps indeterminat algun d'ells s'haura començat a connectar.
I si cap d'ells es connecta, com a mínim riuré una estona.
M'oblidava de dir que mentre repassava el text (sempre ho faig) s'han acabat les piles del teclat inalàmbric(13). Per sort, en tenia unes altres de carregades.
13 fets aparentment inconnexos.

our mutual friend

Aquest és el títol de la cançó que estava escoltant ara (The Divine Comedy), i m'ha cridat l'atenció la frase

Then privately we danced
We couldn't seem to keep our balance

i he recordat com m'agrada ballar, i que feia temps que tenia ganes d'obrir un blog.

La resta ja forma part de la història ^_^
(Aquesta última frase certament no té cap sentit ara mateix)